Lectures A:
Lectura: Mayoral, P. i Corcelles, M. (2008).
Una experiència de treball cooperatiu per aprendre matemàtiques a primària: la
maleta de geometria. Suports, 12(1), 13-20.
·
En quin mètode es basa
l’experiència?
És una
proposta de treball cooperatiu a través de la utilització de la maleta
viatgera. Aquesta maleta és un recurs didàctic, que esta a l’abast
dels mestres. La maleta té el fi de treballar l’ensenyament i l’aprenentatge
de la geometria d’una forma lúdica i vivencial a partir de diversos
materials manipulatius (jocs de construcció de volums, multilink, tangrams,
pentòminos, geoplans i creator). L’objectiu, és transformar les activitats
individuals de la maleta en activitats cooperatives, per fer-ho van
utilitzar el mètode puzle.
Aquesta
metodologia té un enfocament constructivista, vol
incentivar canvis a partir de tres eixos fonamentals: la revisió reflexiva de la pròpia
pràctica per part dels mestres, un aprenentatge vivencial sobre les «bones»
pràctiques educatives, i per últim, la construcció conjunta de coneixement.
·
Edat, àrea,
participants.
Escola
Sagrat Cor del Vendrell. Infants de primer de primària del cicle inicial. En
l’àrea de les matemàtiques.
·
En què consisteix?
Aquest mètode
puzle, és molt útil per les arrees de coneixement en les quals els continguts
és poden fragmentar com són les matemàtiques. Aquest mètode, afavoreix la
interdependència dels alumnes, ja que es treballa a partir de la distribució de
la informació fragmentada per parts (tantes com infants de l’equip). Cada
infant tindrà una part de la informació necessària per realitzar la tasca i és
converteix en un especialista en la part de la informació que li toca. Cada infants expert a de donar a conèixer i
compartir la informació amb la resta per arribar a una representació global i ajustada
del tema. Per a realitzar el mètode del puzle, s’ha d’anar cedint de forma
progressia la responsabilitat i el control a l’alumne. Per fer-ho, primer hem
de presentar el contingut, desprès és du a terme la pràctica guiada
i finalment la pràctica autònoma.
Fases
del mètode
1.
Introducció
al tema, explicació del mètode i de l’activitat i organització dels
equips d’alumnes:
Els mestres van realitza grups heterogenis (3-5
membres) tenint en compte el ritme, les afinitats socials, els estils de
treball...
2.
Divisió de tasques, objectius
comuns i assignació de rols (portaveu, secretària, controlador del silenci i controladora
del temps): s’assigna a través
d’un pla d’equip on esta explicita les responsabilitats individuals que ha
d’assumir cada infant per aconseguir els objectius comuns.
3.
Formació dels grups d’experts: es reparteix un paper amb una lletra per a dividir els infants i
formar els grups d’experts on hauran de realitzar una figura amb volum.
4.
Retorn a l’equip: els infants han d’explicar el que han après.
5.
Avaluació: per part de la mestra i del propi equip.
Rol dels mestres
1.
Assegurar-se
de la total comprensió per part de cada grup d’experts de la seva tasca.
2.
Supervisar les interaccions entre els iguals
mitjançant un registre d’observacions a l’aula.
3.
Atendre les demandes dels alumnes i oferir
ajudes exercint així el rol de mediador.
·
Elements que fan
interessant la proposta.
-
Cada infant té el seu
paper i la seva responsabilitat oferint així una certa autonomia als infants.
-
Interacció estructurada
entre iguals: els mestres estructuren els grups segons les característiques de
cada infant. Això dona lloc a noves relacions entre iguals.
·
Avantatges i
inconvenients de l’experiència des del punt de vista de la possible viabilitat d’implementació
a les aules i escoles en què esteu fent les pràctiques.
Avantatges:
-
És molt significativa i vivencial.
-
Afavoreix el treball cooperatiu i
la participació de tots els alumnes.
-
Treballa la geometria de forma
diferents.
Inconvenients:
-
S’hauria de realitzar un treball
previ de grup per a facilitar el treball en equip.
-
Són moltes sessions.
-
Que passaria s’hi l’infant expert
no sen surt i no és capaç d’explicar als companys el que a après. Afectaria
negativament al grup.
Lectura: Mendoza, A. (2011). Tutoría entre iguales en el
aula de 3 años. Cuadernos de Pedagogía, 410, 28-30.
·
En quin mètode es basa
l’experiència?
Tutoria
entre iguals, un dels infants és competent en una rutina i l’altre infant
encara necessita l’ajuda de l’adult.
·
Edat, àrea,
participants.
Infants de 3
anys d’edat. L’àrea són les rutines quotidianes.
·
En què consisteix?
Consisteix
en treballar des de la perspectiva cooperativa les rutines diàries i
l’autonomia dels infants. Com posar-se i treure’s la bata, penjar-la al
penja-robes, etc. El mètode s’organitza en les línies següents:
-
S’ha de detectar quin és
l’alumnat competent (qui és posa la bata i l’abric per si sol i qui no).
-
Organitzar parelles
estables: composades per un tutor (ho fa per si sol) i un tutorat (ho fa amb
ajuda).
-
Definir la tasca de les
parelles, un haurà d’aprendre a posar-se i cordar-se la bata i l’altre infant
haurà d’ajudar-lo a fer-ho. L’activitat acabarà quan els dos aconsegueixin
l’objectiu.
-
Fer un llistat de totes
les parelles, estarà a la vista dels infants i és registrà l moment en el que
els infants aconsegueixen l’objectiu de l’activitat.
-
Els mestres fan de
mediadors i ajuden a solucionar conflictes i a que els infants demanin les
coses amb cortesia.
-
Quan han passat unes
setmanes realitzant el mètodes, els mestres passen al reforç positiu. On de
forma pública reconeixen quins són els infants que han aconseguit l’objectiu i
els ofereixen un gomet. Els altres infants és motiven. Ho fan de forma
progressiva durant la rotllana, cada dia fan sortir a dos parelles i comproven
els avanços.
·
Elements que fan
interessant la proposta.
-
Fomenta l’autonomia dels
infants amb la cooperació.
-
El fet d’ensenyar els
coneixement a un altre infant, ajuda assimilar-los i a interioritzar-los
millor.
-
Els infants aprendran
des de ven petits a treballar i a cooperar amb altres infants.
-
Ofereixen una solució
alternativa per aprendre hàbits i rutines.
-
També és treballen
habilitats socials com demanar ajuda.
·
Avantatges i
inconvenients de l’experiència des del punt de vista de la possible viabilitat
d’implementació a les aules i escoles en què esteu fent les pràctiques.
Avantatges:
-
És fomenta el treball cooperatiu
de forma significativa, des de les rutines.
-
Els infants estan motivats per
aconseguir l’objectiu, tan el tutor com el tutorat.
-
Ajuda als infants a guanyar
autonomia i confiança en les seves possibilitats.
Inconvenients:
-
És necessita molt de temps i
dedicació per part de la mestra.
-
La mestra a d’intentar que els
infants tutors mostrin iniciativa per ajudar a la parella i a que l’infant
tutorat demani ajuda.
-
S’han de resoldre els conflictes
adequadament sense fer sentir malament a cap infant.
-
S’ha de vigilar que no hi hagi
malentesos amb l’activitat, i que els infants que no saben no se sentin
malament per necessitar ajuda.
Lectura: Oller, M. i Utset, M. (2006). Familias
que hacen de tutores de su hijo o hija. Aula de innovación educativa, 151,
28-32
·
En quin mètode es basa
l’experiència?
És un
programa que es diu “llegim en parella”, Aquest programa es basa en la tutoria
entre iguals, i combina la tutoria familiar i entre els alumnes a fi de
desenvolupar la comprensió lectora.
·
Edat, àrea, participants.
L’experiència s’ha realitzat al CEIP Riera de Rives durant el curs
2005-2006 amb infants de cinquè i sisè de primària.
·
En què consisteix?
Es creen parelles
de treball cooperatiu, en les quals, cap de es parelles és professor de
l’altre. Sinó què, el tutor aprèn perquè ensenyant s’aprenen coneixements i
l’altre aprèn perquè rep l’ajuda ajustada del company o familiar tutor.
Implica tres elements:
-
La tutoria entre iguals.
-
La implicació familiar.
-
La comprensió lectora.
Passos a
seguir:
1.
Captar a les famílies,
van realitzar reunions en octubre i desembre per informar de la proposta.
2.
Desprès van enviar un
fulletó informant dels avantatges del programa. Van oferir la possibilitat de
realitzar-ho a casa simultàniament amb la tutoria entre iguals.
3.
També és va parlar amb
les famílies que van pensar que més ho necessitaven.
4.
Per crear les parelles
és va deixar molta llibertat: el tutor podria ser la mare, pare, avis germans
grans, etc.
5.
Formació inicial del
familiars interessats: és van explicar els objectius del programa, el
funcionament i els materials. Si la família té menys competència lectora que el
tutorat podran intercanviar-se els rols.
6.
És trien les lectures en
base a tres criteris: la varietat de formats, adaptat a les edats dels infants
i que tinguin una mica més de nivell, textos significatius per els infants.
7.
Avanç de llegir és formules
preguntes que ajudin a explorar les característiques del text i a fer hipòtesis
i prediccions del contingut i a detectar els coneixements previs i les
possibles dificultats.
8.
Lectura PPP: si cal
primer llegirà el tutor, desprès el tutor i el tutorat i per últim el tutorat
on el tutor l’ajuda i el corregeix.
9.
Desprès és formules les
preguntes: de comprensió lectora amb diferents formats que ajuden a reflexionar
sobre els coneixements previs i les hipòtesis, també faciliten la identificació
de les idees principals, el lèxic, etc.
10. S’acaba la sessió amb una lectura del tutorat amb molta entonació i
expressivitat.
11. Finalment les fulles d’activitat ofereixen algunes propostes per a fer
activitats a casa i completar els coneixements.
·
Elements que fan
interessant la proposta.
Els elements
que fan interessant la proposta, és que ajuda a introduir a les famílies en
l’àmbit escolar d’una manera diferent a través de la cooperació on tal l’infant
com el familiar aprenen. D’aquesta forma extreuen un profit pedagògic i donen
un pas més a l’educació inclusiva. Amb aquesta proposta s’aconsegueix la
implicació activa de les famílies, que poden ajudar a l’èxit escolar dels seus
fills. Per a les famílies també és important, perquè tenen un altre canal de
comunicació amb l’escola, coneixen més als fills i les activitats escolars que
realitzen.
·
Avantatges i
inconvenients de l’experiència des del punt de vista de la possible viabilitat
d’implementació a les aules i escoles en què esteu fent les pràctiques.
Avantatges:
-
Ofereixen textos significatius.
-
Motiven a les famílies a
participar.
-
Els tutors aprenen dels seus fills
i els coneixen millor, creant un vincle més fort.
-
Els tutorats tenen l’oportunitat
d’aprendre dels seus familiars.
-
S’ensenya comprensió lectora amb una
dinàmica motivadora.
Inconvenients:
-
Algunes famílies poden ser reacies
a col·laborar si el seu nivells lector és inferior que el dels seus fills.
-
Els professora han de motivar i
ajudar molt a les famílies per a que surti bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario