LECTURA APRENENTATGE COOPERATIU

Lectures:

- Duran, D. (2009). El aprendizaje entre alumnos como apoyo a la inclusión.  Capítol 6. A C. Giné, (coord.), La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado. Barcelona:  Horsori ICE UB.

- Duran, D. i Blanch, S. (2008). L’aprenentatge cooperatiu coma  estratègia instructiva per a la inclusió. Suports, 12(1), 4-12.

Optativa:

- Duran, D. i Miquel, E. (2003). Cooperar para enseñar y aprender. Cuadernos de Pedagogía, 331, 73-76

ALUMNE A

1.     Què ens fa diferents a les persones?

2.     Per què les metodologies cooperatives poden afavorir una atenció inclusiva a la diversitat?

ALUMNE B

Què diferencia els grups i els equips?

els grups és un nombre limitat de persones que és reuneixen per tal de aconseguir junts uns objectius comuns. la seva interacció no està estructurada i on sovint hi ha desigualtat en les aportacions o en el treball.  Es el més comú en les escoles. Els grups es deixideixen al azar.

En canvi, els equips són un grup de persones que cooperen per tal d'assolir uns objectius comuns a partir de les aportacions de cada membre. cada aportació es imprescindible per assolir els objectiu. I la seva motivació ve donada perquè aprenen dels altres.  S’ajuden entre ells. Es garanteix la cooperació per maximitzar oportunitats de participació i aprenentatge. Permet crear vincle de suport, trenca barres, desestima estereotips, i valora la diversitat com a font enriquidora del individu.  Aportació equitativa de les tasques. Es més difícil que pasi “l’afecte de vago”. Cada persona es imprescindibles.

08)

Quines estructures metodològiques podem trobar en una aula? Què aporta l’estructura cooperativa?

les estructures metodològiques que es poden trobar en una aula són tres: la competitiva la individualista i la cooperativa.

08)

L'estructura cooperativa ens permeteix adquirir competències socials, acadèmiques, individuals, etc., promou la inclusió, l'acceptació de les diferencies individuals, dona oportunitats a tots, fomenta un clima positiu a l'aula, motiva als component a interaccionar, etc.

L’estructura de cooperació aporta:

-          Que hi hagi un camí més evident com a l’educació inclusiva.  Las diferencies  és imprescindible per l’aprenentatge cooperatiu.

-          Desenvolupar habilitats i actituds bàsiques per a la democràcia.

-          Es una competència clau com a societat del coneixement.

-          Com a motor d’aprenentatge en situacions en el desenvolupament de l’aprenentatge partint d’un conflicte sociocotitiu, en el qual les interelacions entre els altres membre més expert afavorir la seva ajuda per tal que l’individu a persones sigui cada vegada més partícip en la societat.

Per arribar al aprenentatge cooperatiu es necessari treballa en grup, però no sempre es positiu sinó que pot portar cap a una distribució desigual.

9).

ALUMNE C

1.     Quines són les condicions favorables per a la cooperació?

-          Interdependència positiva: l’èxit individual va enllaçat amb l’èxit de tot l’equip. És a dir, per a que un infant aprengui o arribi a un objectiu determinat  és necessari que els altres també ho facin. Així mateix, els infants és responsabilitzaran del seu aprenentatge i el dels companys. Per a que és dui  terme aquesta interdependència positiva, requereix una planificació per part del professorat. Uns exemples són: que l’equip tingui uns objectius clars, un reconeixement del grup (comporta avaluació i nota d’equip), divisió dels recursos (habitualment distribuint la informació i limitant els materials) i, sovint la possibilitat de desenvolupar rols complementaris.

-          Interaccions cara a cara: augmenten les possibilitats d’interacció entre els infants d’un mateix equip, que generen dinàmiques de suport i ànim. Aquesta interacció comporta limitar el nombre de membres d0un mateix equip, a més no és incompatible amb interaccions virtuals.

-          Responsabilitat individual: és molt important la participació de tots els membres de l’equip on tothom realitzi diferents aportacions e idees, per evitar l’efecte polissó. És necessari dividir les tasques, els rols, realitzar avaluacions individuals per posar nota d’equip i elegir el portaveu aleatòriament. D’aquesta forma s’aconseguirà  que hi hagi una participació equitativa.

-          Ensenyament deliberat d’habilitats socials: les habilitats per a treballar en equip no són innates, sinó que s’han de treballar i desenvolupar amb la pràctica. Per aprendre les habilitats socials de cooperació ( comunicació adient, resolució constructiva de conflictes, empatia, etc.)els infants  han de disposar de l’ajuda del mestre i de temps per a desenvolupar-les.

-          Autoreflexió d’equip: els membres de l’equip han de disposar del temps suficient per a poder trobar marcs de reflexió conjunta i prendre decisions de com millorar en les properes ocasions.

2.     Quin és el paper del professorat abans, durant i després de l’activitat cooperativa?

Avanç: el docent s’ha d’informar sobre les activitats cooperatives. Ha de fer un treball previ, sobre quina metodologia utilitzarà, quins recursos, quins materials, etc.

Durant: a de donar suport i resodre conflictes.

Desprès: mirar quins elements es poden millorar, fer una autoavaluaicó i autoreflexió.

ALUMNE D

1.     Quines característiques poden tenir les aules inclusives i els centres inclusius?

·       Alumnes de qualsevol grup-classe són diversos i requereixen diferents respostes d’ensenyament. Alumnat amb dificultats sigui acceptat i valorat, tindran més oportunitats d’aprendre.

·       Posar en joc habilitats i actituds bàsiques amb companys en situacions reals.

·       Fer l’alumne cada vegada més competent i autònom. Cooperar implica aprendre dels altres i amb els altres.

·       Heterogeneïtat dins de l’equip

·   Convertir les aules en comunitats on tots els membres cooperin per aprendre: “ningú de nosaltres és més capaç que tots junts”. Sapon-Shevin (1999). Formar part d’una comunitat i de sentir-s’hi implicat.

·       Crear vincles de suport entre alumnes, especialment amb els que pateixen risc d’aïllament i valorar la diversitat → la diversitat com a un recurs pedagògic.

·       Comunicació oberta sobre les singularitats dels alumnes i les activitats de classe.

·       Disposició d’ajudes, ensenyar els alumnes a donar i rebre ajuda.

·     L’escola és un reflexe de la societat

·     Avaluar el procés: establir uns objectius com a punt de partida i que vagin augmentant de dificultats per tal que els alumnes evolucionin en el seu procés d’aprenentatge.

·    Les metodologies han de ser flexibles

2.     Què pot aportar la cooperació entre docents?

·       Un alt grau de coordinació entre tot el professorat

·       Compartir la tasca de redissenyar i adequar la funció docent, forma més sofisticada i complexa d’instrucció.

·       Recolzament entre “col·legues”

·       Oportunitat de formació i perfeccionament. Veure a l’infant des d’altres punts de vista.

·       Aprendre a partir de la interacció amb els altres docents i la col·laboració entre ells, afavoreix la pràctica reflexiva.

·   A través de la docència compartida, ajudem a respondre les demandes reals dels alumnes dins l’aula en qualsevol àrea, posant a disposició l’ajuda necessària tant per aquells alumnes que la necessiten constantment com de manera ocasional.

·   Millora la gestió d’aula, en concret la disciplina perquè entre ells poden elaborar materials nous, metodologies de treball, oferint-se recolzament mutu davant de novetats o dificultats.

·       Poden establir línies d’interdisciplinarietat que permet aportar suggeriments i millorar la coordinació entre les diferents àrees.

ALUMNE E

1      Quins són els 4 mètodes cooperatius més habituals?

-       Tutoria entre iguals: Peer tutoring. Relació de parelles.”Tutor y tutorizado”. S’ajunten per millorar alguna competència. El tutor aprèn ensenyant, i l’altre aprèn amb l’ajuda.

-       Ensenyament recíproc: Reciprocal teaching per a la comprensió lectora. Distribuir entre els membres les funcions cognitives que realitza un lector expert (llegir, resumir, anticipar, respondre, etc). Les funcions es van rotant i els alumnes amb dificultat poden veure com funciona.

-       El puzzle: Jigsaw. Es fan equips heterogenis on cadascú haurà d’aprendre algun coneixement i fer-se expert. S’ajunten els alumnes amb la mateixa part de coneixement i entre tots es consensua i resolen les activitats. El segon pas es tornar al equip del inici, per tal de ensenyar el que sap. Es responsabilitzarà del seu coneixement i del coneixement dels seu companys alhora d’explicar.

-       El grup d’investigació: Consideren la classe com una comunitat científica. La classe esta organitzada en equips, treballa per un mateix objectiu. Cada equip s’organitza de manera autònoma. El rol del professor és el de organitzar monitoritzar l’activitat, distribuir tasques i responsabilitats L’activitat finalitza amb una posada en comú de tots els equips. (treballs per projectes).