Introducció:
L'objectiu general d'aquest
escrit és fer una síntesi d’aprenentatges amb evidències sobre el que s'ha anat
aprenent durant tot el crèdit de dificultat d'aprenentatge i trastorns del
desenvolupament: educació inclusiva. Per fer-ho, primerament, s'expressa quines
competències i actituds ha de tenir una mestra i quina és la meva visió de l'infant.
A continuació, s'analitza la intervenció feta en el pràcticum III, tot tenint
en compte, tots els documents treballats a classe (disseny universal, índex
d'inclusió, etc). Després, l'explicació raonada d'una activitat cooperativa per
realitzar amb infants. I finalment, la importància que té una bona relació amb
les famílies.
La mestra que vull ser:
Una bona mestra és aquella persona que escolta i valora a tots els infants per igual. S'ha de tenir estratègies per facilitat i acompanyar als nens i nenes
cap a condicions d’aprenentatge idònies
i així garantir el desenvolupament dels infants. Garantir i facilitar mitjans on
els infants puguin experimentar i
observar per ells sols i arribar cap
al coneixement. També és necessari tenir competència per dissenyar, implementar
i avaluar activitats que sempre partint dels seus coneixements previs. L'educador/a ha de
ser conscient que l'infant pot decidir si vol o no participar activament en
totes les activitats. No podem oblidar que la forma d'actuar del mestre és
essencial pel desenvolupament integral de l'infant. Si l'educadora anticipa,
fomenta i educa als infants de forma individualitzada ens assegurem infants amb
personalitats equilibrades. Per això és necessari que l'educador/a garanteixi els petits la possibilitat de
moure, interactuar i conèixer el món, i tot això és possible donant la
possibilitat als nens i nenes de moure i actuar lliurement en el seu espai.
(Tardos, A. 1991).
Com un
bon professional s'ha de tenir una adequada formació inicial i ser conscient de la seva necessitat de formar-se de forma permanent, al llarg
de la seva carrera professional, ja que, vivim en una societat en continua transformació i no hem d'oblidar que formem a
individus pel futur. La nostra forma de treballar és té que adaptar els canvis.
És necessari ser conscient de la importància
de la relació amb les famílies de cada infant, perquè, una bona relació
serà essencial per un bon ambient a l'aula i per tant, sempre hem de tenir una
actitud de respecte i acceptació davant a les seves formes de fer i educar. Per
poder aconseguir-lo és necessari tenir una comunicació continuada. A més a més, s'ha de ser capaç de treballar en equip amb els diferents
professionals que treballen dins del claustre i en definitiva amb tots els que
participen dins de la comunitat educativa. Els mestres hem de treballar de forma cohesionada cap a una escola inclusiva.
Una escola inclusiva és una escola
oberta a tothom on no hi ha discriminació de sexe, de procedència, de
cultura, de diversitats funcional, etc. Una escola que inclogui i faci possible
la participació de tots els individus per tal d’aprendre d’un mateix i dels
altres. D’aquesta manera, els nens i nenes podran observar i vivència les
diferències i similituds entre els diferents membres del grup. I així podran estar preparats per afrontar el
que s’aniran trobant durant tota la seva vida
en societat, perquè en el món on vivim no hi ha dues persones iguals, sinó
que tots som diferents i únics. (Echeita, et al. 2009).
Sóc conscient de tot això i per tant, procuro formar-me cap a la meva idea
de mestra ideal. Encara que ham falta experiència per poder arribar a
complir-ho tot. Com a punts forts puc
destacar el meu caràcter actiu,
treballador i alegre. M'adapto molt bé a tots els canvis i a les diferents
personalitats dels infants. Sóc molt observadora
cosa que serà molt bo per poder guiar i detectar les potencialitats i
necessitats dels alumnes. Sóc molt segura de mi mateixa, crec que aquesta
seguretat la podré transmetre als infants ajudant i afavorint la seva
participació activa. En general, amb el
meu caràcter, les meves ganes d'ensenyar i aprendre dels meus alumnes arribaré
a ser una bona mestra.
Per a portar a terme la nostra tasca educativa hem de tenir sempre presents
una sèrie d'elements. En primer lloc, valorar de la mateixa manera a tots els
membres de la comunitat educativa.
En segon lloc, fomentar el diàleg
igualitari on tothom pugui dir la seva i ha de donar respostes a la
diversitat dels alumnes i aprofitar aquestes diferències
per a donar
riquesa el procés
d’ensenyament-aprenentatge, de manera que els alumnes i el professorat
podran aprendre de les potencialitats que poden oferir els infants. En tercer
lloc, construir i generar polítiques
inclusives que incloguin a tots els participants de la comunitat educativa .
En tercer lloc, identificar, disminuir i eliminar barreres d'aprenentatge. I per últim, formar cap a la cooperació. (Booth, T, 2002)
La meva visió de l’infant:
Per a mi un
infant és una persona que necessita a
l'adult i dels seus iguals per poder potenciar
totes les seves capacitats. A més a
més, es un individu obert al món, com un llibre en blanc que es va omplint a
mesura que aprèn i descobreix el seu entorn,
i per tant, necessita de l'entorn per créixer i enriquir-se, ja que som essers socials.
A principi de
curs, abans d’entrar a una classe, he
de saber com són els nens i nenes que formaran part de la meva aula. És
necessari tenir una visió global, sense etiquetes de cap tipus. És
important saber els seus coneixements
previs, com educa cada família i com és el seu context, si hi ha algun
infant amb necessitats específiques de suport educatiu, per procurar una bona
gestió i adequació de l'aula per tal de crear una aula inclusiva i sense
cap barrera d'aprenentatge. Després
la meva feina serà observar diàriament
i adaptar les propostes per així
aconseguir potenciar al màxim les
seves capacitats.
Els objectius generals que
em plantejo amb els meus futurs alumnes són: valorar sempre de la mateixa manera a tots els alumnes i veure les diferencies com un recurs per donar suport al procés d'ensenyament- aprenentatge. Procurar la participació de tots els infants, disminuir les barres d'aprenentatge. (Booth, T, 2002) Donar estratègies
per resoldre els problemes de forma autònoma,
per així, formar alumnes crítics i respectuosos en el futur. Fomentar al màxim l'autonomia i realitzar activitats
cooperatives diverses.
A l’aula, la forma més
ràpida de detectar possibles necessitats és com esmentat abans amb l'observació directa. Quan es detecta
una possible necessitat hauré de detectar quins poden ser els possibles
factors. Ja que, trobem dificultats temporals, deguda a un esdeveniment pròxim
al nen o nena que pot ocasionar aquella dificultat. Per
tal de donar resposta a aquestes necessitats, s’han publicat normatives
específiques, com la Llei 13/1982, d’integració social dels minusvàlids (LISMI) la qual, encara que és antiga,
va ser un dels punts de partida per a l’elaboració d’altres normatives. També
les lleis d'educació com la LOE i la LEC
tracten de l’atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques i
estableixen que les administracions educatives han de disposar dels mitjans
necessaris perquè tots els alumnes potenciïn al màxim les seves capacitats.
L’atenció a la diversitat ha de disposar de recursos curriculars adients, com el pla individualitzat, que dóna resposta a la situació concreta de
l'infant en qüestió on es justifica i es concreta totes les seves adaptacions curriculars,
espacials, etc. Ens els documents del
centre com és el PEC, també s'han de
mencionar les diversitats dels alumnes. Els infants amb NESE tenen una sèrie de serveis
específics per donar resposta a les seves necessitats. Entre aquests
serveis trobem els centres de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA), els equips d’assessorament i
orientació psicopedagògic (EAP) i
els centre de recursos educatius per a diversos tipus de disminucions. (Sorribas, et al. 2010)
Anàlisi d’índex:
Intervenció pràcticum III
El
curs on he realitzat el Pràcticum III és P4-B, a l' aula anomenada els
avions. Aquest grup està format per vint-i-tres infants, onze nens i dotze nenes del barri de la
prosperitat del districte de Nou Barris de Barcelona. La majoria de les
famílies són de classe mitjana baixa. Hi ha molta diversitat de procedència i
l'aula durant la meva estada de pràctiques ha patit diversos canvis (infants
que marxen, altres que s'incorporen, infant que marxen durant un temps, etc.).
Cosa que ha fet difícil el treball per la diversitat de ritmes de nivell i la
falta d'adaptació de les activitats. Aquest grup el podríem definir com un grup heterogeni amb necessitats i
característiques diverses. Alguns dels infants són molt nerviosos i d’altres
molt tranquils. Trobem dos infants que no coneixen la llengua vehicular del
centre (el català). La mestra no adapta
molt les activitats a la diversitat dels infants, sinó que normalment
proposa la mateixa activitat o fitxes a tots i ajuda més o menys a cada infant
depenent de les seves necessitats. L'Araceli reforça sobretot l'aprenentatge de
la llengua catalana, tant de forma oral com de forma escrita. Gairebé sempre és
respecta el ritme de cada infant, al
acabar cada activitat/fitxa els infants juguen alguna activitat tranquil·la lliure
(puzle, plastilina...) mentrestant els
altres tenen temps per acabar la fitxa o activitat al seu propi ritme.
La unitat de programació que
vaig dissenyar treballa les emocions. Considero que a l'escola Mercè Rodoreda
no es treballa aquest àmbit com s’hauria de treballar. Penso que l’educació
emocional és un àmbit essencial per la
vida socioafectiva dels nens i nenes d’aquesta etapa i de tota la seva vida
educativa, i per tant, vaig creure convenient realitzar la meva intervenció en
aquest àmbit.
Les activitats que vaig
plantejar s'adaptaven molt a la forma de treballar de l'escola, encara que vaig
incorporar eines per fer més significatiu i innovadora la meva proposta. El punt de partida de totes les activitats es una capsa: " la capsa de les emocions". és una
capsa de cartó folrat amb paper d'embalar i titulada " les
emocions". Al lateral de la capsa
es representa el nom de la classe per fer-la més significativa. Dins de la
capsa a cada sessió hi havia un llibre o el material de punt de partida i a més
a més, un titella anomenat " el Víctor".
El titella "el
Victor" és un titella fet a mà a partir de tela i
filtre. El titella inicial no te cap expressió a la cara però a partir de
diferents cares fetes amb filtre es pot expressar el sentiment que es vol
representar.
Des del meu punt de vista el treball de les emocions s'ha de treballar en grup per així gràcies a les
aportacions verbals de cada infant arribar a comprendre millor com són, com
s'expressen i facilitar la seva identificació.
Però també és molt important fer alguna activitat
més individualitzada, i per tant, el
treball cooperatiu és una mica més complicat, tot i així, l'ultima
activitat, l'activitat de síntesi, consistia a ajudar a un amic del titella
Víctor i per fer-ho, es van formar quatre equips, i per tant, es va fer un
petit treball cooperatiu.
Com les activitats tenen una organització semblant,
l'analisis de punt forts i feble en
relació a l'escola inclusiva fen referència a l'índex, el disseny universal i
els termes treballats a l'aula la faig de forma general.
Punts febles:
En primer lloc,
Les activitats no estaven adaptades
els diferents ritmes d'aprenentatge, és a dir, tots els infants havien de
fer el mateix. Per tant, no s'adapta
al màxim nombre de persones possibles, no és tenia en conte el multi nivell. En segon lloc, no s'utilitzaven recursos per adaptar les activitats a la llengua
d'origen dels infants que no tenien comprensió del català, i per tant, hi havia
la llengua com a barrera d'aprenentatge.
Les úniques adaptacions eren el grau d'ajuda, es adir, els infants amb més
dificultats rebien més reforç per realitzar-les. En tercer lloc, el material utilitzat per introduir les activitats no arribaven a tots els infants, encara que, es gestualitzava i s'ensenyaven
imatges i havia diversitat a l'hora
d'entregar la informació, ja que, hi havia explicació amb titella, algun conte
i fins i tot un vídeo (punt fort, fent referència al disseny universal) encara
hi havia infants que no podien comprendre del tot les diferents històries que
aquests materials proposaven. En quart lloc, les sis activitats realitzades tenien
una estructura semblant i totes tenien
una part de treball individual, per
tant, no donava possibilitat a treballar a diferents formats d'activitats. A
més a més, no permetia ajudar-se uns dels altres i per tant aprendre
cooperativament. I per últim, cap
activitat feia partícip a la família, i per tant, no donaven possibilitat a la
família a participar.
Punts forts:
En primer lloc, totes les activitats realitzades deixa expressar lliurement a tots els infants, sigui com sigui la
seva representació, és a dir, en el cas dels dos infants que no coneixen la
llengua vehicular, es deixava que expressessin com volguessin. En segon lloc, les
diferències entre els diversos
infants del grup alhora d'expressar les emocions donaven riquesa a les
converses. En tercer lloc, els infants tenien la llibertat d'expressar les seves emocions personals
fen referència al que vivien a l'escola i a casa i per tant, es construïa comunitat, alhora de
treballar l'expressió relacionant les
seves vivències. En quart lloc, les
activitats volien potenciar al màxim els valors
d'expressar lliurament els seus sentiments, tot respectant les diferents aportacions.
Per últim, Les activitats estaven plantejades per realitzar amb
el grup classe realitzat i per tant, abans d'elaborar cada activitat es va
tenir en conte els seus coneixements
previs per així intentar que tots els infants poguessin realitzar
l'activitat.
Alhora de realitzar el meu treball de les
emocions hauria d'haver treballat cada activitat de forma més diversa, per així
assegurar al màxim la comprensió, expressió, etc. També hauria d'haver tingut
en compte la barrera del llenguatge i haver buscat estratègies per eliminar
aquesta barrera. Però, vaig fer activitats adaptades a la forma de treballar a
l'escola. Ja que, en un principi volia treballar les emocions des de diverses
perspectives més artístiques.
Activitat cooperativa:
Com a futurs mestres hem de tenir en compte que l'estructura cooperativa ens permet
promoure dins de l'aula l'adquisició de competències socials, acadèmiques,
individuals, etc., A més, promou la inclusió, l'acceptació de les
diferències individuals, dóna
oportunitats a tots, fomenta un clima positiu a l'aula, motiva als component a
interaccionar, etc. (Duran, D. 2009).
Però per realitzar una activitat cooperativa com la que plantejo és
important els
equips. Els equips són un grup de persones que cooperen per tal d'assolir uns objectius comuns a partir de les
aportacions de cada membre. Cada
aportació és imprescindible per assolir els objectius. I la seva motivació
ve donada perquè aprenen dels altres. S’ajuden entre ells. Es garanteix la cooperació per maximitzar
oportunitats de participació i aprenentatge. Permet crear vincle de suport,
trenca barres, desestima estereotips, i valora la diversitat com a font
enriquidora de l'individu. (Duran, D. i Blanch, S. 2008).
L'activitat cooperativa que presento té
l'objectiu de treballar la importància de prendre fruita. Ja que, des del
departament de la Generalitat s'ha creat un projecte anomenat " a l'escola la fruita entra
sola", on es vol conscienciar als infants de la importància de menjar
5 peces de fruites diàries. Els objectius fonamentals d'aquest pla són: oferir fruita gratuïta en els esmorzars, Informar
sobre els beneficis del consum de
fruites i verdures, ensenyar les diferents característiques que tenen
aquests aliments. (Generalitat de
Catalunya, 2012)
El
mètode cooperatiu utilitzat es el mètode
puzle (els alumnes estan distribuïts per equips i cada un d'ells hauran
d'aprendre una part del coneixement necessari per arribar als objectius. Aquest
mètode, afavoreix la interdependència dels alumnes, ja que es treballa a partir
de la distribució de la informació fragmentada per parts (tantes com infants de
l’equip). Cada infant tindrà una part de la informació necessària per realitzar
la tasca i és converteix en un especialista en la part de la informació que li
toca. Cada infant expert ha de donar a
conèixer la informació amb la resta per arribar a una representació global i
ajustada del tema. Per a realitzar el mètode del puzle, s’ha d’anar cedint de
forma progressiva la responsabilitat i el control a l’alumne. Per fer-ho,
primer hem de presentar el contingut, després es porta a terme la pràctica
guiada i finalment la pràctica autònoma. (Mayoral, P. ;
Corcelles, M. 2008).
El
grup escollit per aquesta activitat és el grup on he realitzat les pràctiques.
Activitat
cooperativa:
Mètode puzle
|
Títol:
Fem una macedònia!
|
NIVELL
P4
|
|
AGRUPAMENT ALUMNAT
Grup de 6 (total 4 grups)
|
DURADA:
45’ per sessió
|
Nº SESSIONS
4
|
ESPAI
A l’aula
|
METODOLOGIA
Primera sessió:
Introducció i repartició de les tasques dels membres de l'equip.
La mestra en l'assemblea, recordarà que a
l'escola els divendres, sempre esmorzem fruita i per tant, no han de
portar esmorzar de casa. Iniciarà un debat
on els infants expressin els seus gustos, experiències i idees prèvies sobre la fruita.
Amb les intervencions de cada infant i les qüestions proposades per la
mestra, hauran d'arribar a la conclusió que: La fruita
és un grup d'aliments indispensable per a la nostra salut i el nostre benestar,
en especial per la fibra, les vitamines, els minerals i les substàncies
d'acció antioxidant que aporten. Per tant, s'ha de menjar 5 peses de fruita
diària per gaudir de tots els seus beneficis.
Després explicarà l'activitat cooperativa
que realitzaran. La mestra farà equips
de 5 infants (per consciència de la importància de consumir 5 peces de
fruita), aquests equips seran formats
per infants amb característiques
diverses, per tant, haurà de meditar els components de cada equip. Un cop
estiguin formats els diferents equips de treball, explicarà l'activitat a
realitzar. Cada grup haurà d'elaborar
de forma cooperativa la seva pròpia macedònia, per fer-ho hauran de:
Realitzar un llistat de les fruites que necessita, explicar que aporta cada
fruita a aquesta macedònia (segons els seus propis criteris), elaborar la seva macedònia, fer una
representació gràfica dels resultats i valorar en grup com anat l'elaboració
del treball cooperatiu. Però abans de
començar repartiran unes targetes amb els diferents càrrecs:
·
Secretari: s’encarrega de recopilar la
informació de cada fruita treballada.
·
Pintor: realitzarà un dibuix del resultat final.
·
Portaveu: explicarà els ingredients de la seva
macedònia i com l’han elaborat.
·
Organitzador: M'adiarà quina fruita a de portar cada
infant.
·
Tallador: tallarà la fruita per elaborar la
macedònia.
Abans de començar l'activitat els infants
lliurament hauran de decidir quin és el paper de cada un dels components de
grup.
Segona sessió:
Treball sobre la fruita.
Els equips
és reuniran i acordaran quina fruita vol treballar cada infant. Un cop
acordat els infants és posaran ha treballar
de forma autònoma la fruita que els a tocat.
Tercera sessió: Realització
de la macedònia.
Cada infant explica als membres del seu
equip, quines informacions han trobat i descobert de cada fruita (color,
textura, forma, etc) i el secretari recollirà aquestes aportacions. Després es
realitzarà la macedònia, cada infant donarà al tallador la seva fruita i el
tallador, ficarà totes les fruites en un vol. El pintor haurà de fer un
dibuix del resultat final. Un cop el
dibuix s'ha finalitzat, l'equip
tastarà la macedònia i cada membre donarà una explicació del resultat (m'agrada, no m'agrada i perquè).
Quarta sessió:
Posada en comú.
En primer lloc, els equips parlaran i avaluaran el seu treball cooperatiu
(compliment de les tasques, treballs realitzats, etc.). En segon lloc, els
diferents membres de l'equip aportaran tot el que han treballat. Els
portaveus seran els encarregats d'explicar a la resta de companys els
procediments i feines fetes per cada membra. Per últim, la mestra valorarà positivament
l'activitat i conclourà amb una conversa sobre els que més li ha agradat i el
que menys (punts fort i febles de l'activitat).
|
|||
OBJECTIUS
·
Identificar les propietats de les fruites.
·
Prendre consciència de la importància que té consumir 5 peses de
fruita diària.
·
Treballar de forma cooperativa.
·
Fomentar l'aprenentatge en equip.
·
Avaluar els aprenentatges realitzats.
·
Respectar el treball dels companys.
|
|||
MATERIALS I RECURSOS
·
Cartells amb diferents càrrecs (secretari, pintor, portaveu,
organitzador, tallador i tastador).
·
Fruites escollides per el grups.
·
Materials de cuina (bol gran, ganivet poc punxant i gots de plàstic)
·
Material fungible (paper, colors, llapis, etc.)
|
|||
AVALUACIÓ DE
L’ACTIVITAT
L'avaluació de la primera sessió es
realitzarà a partir de les aportacions fetes pels infants durant l'assemblea.
En la segona i tercera sessió, l'avaluació
es realitzarà amb l'observació directa, on la mestra observarà com treballa
cada infant i intervindrà en els casos que sigui necessari.
L'ultima sessió, avaluarà la feina feta
per cada equip.
|
|||
Relació amb les famílies:
Una bona relació amb totes les famílies
dels infants és important perquè, s'ha de tenir en compte que la família és la que inicia i afavoreix la posada
en marxa del procés socialització. Cada família té les seves vivències,
tradicions, costums, normes, etc. Així, l'individu, en la mesura en què
s'adapta aquestes formes de fer, se socialitza. La família és on s'inicia
l'establiment dels vincles afectius i per tant, és clau pel descobriment de si
mateix, el descobriment dels altres i de la formació de la personalitat segons
els valors i la imatge que té del món. (Del Rio, M.; Prat,
N. 2009). La influència
de la família és molt gran i per tant, l'escola ha de promoure al màxim una relació
basada en el respecte i l'acceptació on sempre es tingui en compte els
interessos i preocupacions i així mestra i família eduquin de forma cohesionada
i coherent. (Decret 181,2008). Per tant, com a futurs mestres hem de plantejar
una relació continua i cohesionada on sempre es respecti al màxim els seus
valors i formes de fer. Per tant, hem de tenir una relació diària, oferir
reunions diverses (en grup, individuals, etc.) i també fer xerrades i
activitats per fer-los membres de la comunitat educativa. Totes aquestes
relacions s'ha de fer de forma acollidora i respectuosa.
Conclusions:
L'activitat realitzada ha estat un treball
elaborat on s'ha hagut de fer referència a totes les lectures i activitats
realitzades del crèdit de dificultats d'aprenentatge i trastorns del
desenvolupament: educació inclusiva. A l'inici a estat difícil començar, ja que,
costa transmetre tot el coneixement adquirit. Però, a mesura que he anat
redactant m'he pogut donar compta de tots els aprenentatges fets. En definitiva,
és un treball difícil però alhora molt útil com a síntesi i demostració de tot l'aprenentatge
realitzat durant aquests mesos.
Referències bibliogràfiques:
·
Booth, T.; Ainscow, M.; Black-Hawkins, K.; Vaughan,M. i
Shaw, I. (2002): Index for Inclusion.Bristol:Centre forStudies onInclusive
Education(CSIE). Traducciócatalana. Miquel, E. (Coord). L’Index per a la inclusió. Guia per a l’avaluació i millora de la
pràctica inclusiva. Barcelona: ICE Universitat de Barcelona.
·
Duran, D. (2009). El aprendizaje entre alumnos como apoyo a la
inclusión. Capítol 6. A C. Giné, (coord.), La educación inclusiva. De la
exclusión a la plena participación de todo el alumnado. Barcelona:
Horsori ICE UB.
·
Duran, D. i Blanch, S. (2008). L’aprenentatge cooperatiu coma
estratègia instructiva per a la inclusió. Suports, 12(1), 4-12.
·
Del Rio, M.; Prat, N. (2009): Desenvolupament socioafectiu. Barcelona:
Altamar, S.A.
·
Echeita, et al. (2009): Paradojas y
dilemas en el proceso de inclusión educativa en España. revista de educación, 349,53-78.
·
Generalitat de
Catalunya (2008): currículum de segon cicle d'educació infantil. Decret
181/2008. Departament d'educació.
·
Generalitat de Catalunya (2009): Aprendre
junts per viure junts. Pla d’acció 2008-2015. Departament
d’Educació. Col. Educació inclusiva.
·
Generalitat de
Catalunya (2012) pla consum fruita escoles, activitat
pedagógica. Catalunya, Espanya. Visitat el 14 de juny del 2014 en:
http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Alimentacio/AL06_Pla_consum_fruita_escoles/Documents/Fitxers_estatics/2013_dossierActivitatsFruita_2012-2013.pdf
·
Mayoral, P. ; Corcelles, M.
(2008). Una experiència de treball cooperatiu per aprendre
matemàtiques a primària: la maleta de geometria. Suports, 12(1), 13-20.
·
Ruiz, R.; Solé, LL.; Echeita, G.; Sala, I.; Datsira, M.
(en prensa): El principio del “Universal Design”. Concepto y desarrollos en la
enseñanza superior Revista de Educación, 359.
·
Sorribas, M.; Garcia,
A.; Gras, M. (2010): intervenció amb families i atenció a menors en risc
social. Barcelona: Altamar, S.A.
·
Tardos, A. (1991). La
mà de l'educadora. Infància, 58(1), 16-21.
ANNEX: DESCRIPCIÓ ACTIVITAT INTERVENCIÓ
Activitat introductòria:
Activitat
: Les
emocions
|
Curs: P-4
|
||||||||||||||||
Tema: Introducció a les
emocions bàsiques.
|
Durada: 1h 30 min.
|
||||||||||||||||
Descripció de l’activitat
|
|||||||||||||||||
L'activitat té l'objectiu
d'observar els coneixements previs dels infants envers a les emocions
bàsiques. Per tant, s'inicia amb preguntes. El punt de partida és la capsa de
les emocions. És presenta els infant la capsa i s'invita a llegir el nom de
la capsa: Mireu he portat aquesta capsa, que déu
posa? Les emocions. I que són les emocions? Per a què serveixen? quan les
utilitzem?, etc. A mesura que els infants vagin responent és va
concretant les preguntes fins anar nomenant les diferents emocions com: la
felicitat, la tristesa, la ràbia, la vergonya, la por, la tristesa, etc.
Després de nombrar-les
s'invita els infant a representar cada emoció facialment.
Quan
estem contents; tristos; sorpresos; amb por, etc com l'expressem? ha veure,
anem a expressar-lo tots junts. Això es fa de
forma repetida amb tots els sentiments.
Un cop s'ha fet la
representació de totes les emocions bàsiques i s'ha realitzat la conversa
sobre les emocions, es proposa una senzilla activitat de reconeixement.
L'activitat de reconeixement
consisteix en: a partir de diferents imatges de personatges representant
diferents sentiments els infants tindran un full dina 4 dividit en 4 parts
(un on s'expressi l'alegria, un altre la tristesa, un altre la ràbia i un
altre la por). Els infants hauran d'enganxar cada imatge el seu mural
corresponent. Per gestionar l'activitat és repartirà a cada infant 4 imatges
(una per a cada sentiment i enganxaran de forma ordenada el sentiment
corresponent).
|
|||||||||||||||||
Distribució de l’ aula:
|
|||||||||||||||||
L'aula per
realitzar l'activitat la mateixa aula dels infants. La primera part de
l'activitat al racó de l'assemblea i la segona part cada infant a la seva
taula corresponent.
|
|||||||||||||||||
Materials que es necessiten:
|
|||||||||||||||||
·
La capsa de les emocions
·
Full dina 4 dividit en 4 parts amb el títol de cada
emoció. (Annex 1)
·
Pegament
·
Imatges on s'expressin els diferents sentiments.
|
|||||||||||||||||
Objectius
per aquesta activitat:
|
|||||||||||||||||
·
Identificar els coneixements
previs dels infants sobre les emocions bàsiques.
o Reconèixer de forma visual les diferents
emocions bàsiques.
o Familiaritzar-se amb la
representació de les diferents emocions de forma gràfica
o Relacionar cada imatge amb la seva emoció corresponent.
|
|||||||||||||||||
Avaluació:
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
Activitats d’aplicació:
Activitat
: Paraules dolses.
|
Curs: P-4
|
||||||||||||||||||||
Tema:
Felicitat, amistat i amor.
|
Durada: 1h 30 min.
|
||||||||||||||||||||
Descripció de l’activitat:
|
|||||||||||||||||||||
L'activitat s'inicia amb la
capsa de les emocions, de la capsa surt un titella. Amb l'arribada del
titella denominada Víctor, la mestra explica que el Víctor és una titella molt expressiva i que vol compartir amb ells el seus
sentiments. En aquesta sessió el Víctor Té la cara contenta. És fa la
pregunta de: com creuen que està el
Víctor, avui?: Si els infants dubten la resposta, és concreta més dient: està content o trist?. Quant els
infant arribin a la conclusió que està content, se'ls convida a preguntar-li
perquè està tant content. El Víctor amb la veu de la mestre explica que esta
content perquè els seus amics l'han dit moltes paraules dolses i presenta el
llibre " les paraules dolces". La mestra pregunta si vol que el
llegeixi i el llegeix.
L'acabar la lectura del
llibre, és comença a parlar de la importància de dir paraules dolses, quines
coneixen, si els agrada que la gent digui paraules dolses, etc. L'acabar la
conversa la mestra proposa escriure paraules dolces i així elaborar un mural
per recordar-les i poder utilitzar-les molt sovint.
|
|||||||||||||||||||||
Distribució de l’ aula:
|
|||||||||||||||||||||
En l'assemblea, és llegirà el
conte i és farà la xerrada sobre la felicitat, l’amor i l’amistat. Desprès a
cada grup de taules hi haurà retoladors prims i fulls de colors.
|
|||||||||||||||||||||
Materials que es necessiten:
|
|||||||||||||||||||||
·
Capsa de les emocions.
·
Titella feliç.
·
Conte: “Les paraules
dolses de Carl Norac i Claude Dubois”.
·
Fulls de colors.
·
Retoladors de colors.
·
Paper d’embalar.
|
|||||||||||||||||||||
Objectius
per aquesta activitat:
|
|||||||||||||||||||||
·
Treballar l'alegria, l’amor i
l'amistat.
o Reconèixer l’emoció de l'alegria.
o Representar l'alegria de forma escrita utilitzant paraules que la
defineixen.
o Aprendre que són les paraules dolses i com utilitzar-les.
o Familiaritzar-se amb la importància de que té l’amistat i l’amor per
a les persones.
|
|||||||||||||||||||||
Avaluació:
|
|||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||
Activitat
: Les nostres pors.
|
Curs: P-4.
|
||||||||||||||||||||||||
Tema:
Por.
|
Durada: 1hora.
|
||||||||||||||||||||||||
Descripció de l’activitat:
|
|||||||||||||||||||||||||
A partir de la capsa de les
emocions, apareix el Víctor aquest cop surt molt poc a poc, espantat. I la
mestra amb cara estranyada li pregunta: que
et passa Víctor? .
La mestra comunica els infant que el titella té por a la foscor i que
dins de la capsa està una mica fosc. La mestra dialoga amb el titella dient: tenir por és natural, però dins de la capsa no passa res. Des
d'aquell moment s'inicia el debat sobre la por. I a vosaltres què us fa por? Que feu quant teniu por!.
El Víctor ens explica una història
d'un nen que mai tenia por. Presentem el conte "d'en Pere sense por". La mestra llegeix el conte. Després,
proposa fer un llibre on és representi totes les pors de la classe.
I explica que podíem fer un
dibuix sobre la por. El dibuix es farà amb cartolina negra i ceres de color
blanc sense pintar amb cap altre color.
|
|||||||||||||||||||||||||
Distribució de l’ aula:
|
|||||||||||||||||||||||||
L'aula de grup classe, primer en l'assemblea i desprès cada nen a la
seva taula.
|
|||||||||||||||||||||||||
Materials que es necessiten:
|
|||||||||||||||||||||||||
·
Capsa de les emocions
·
El titella Victor amb cara de por.
·
El llibre: "En
Pere sense por" de l'adaptació de Roser Iborra.
·
Cartolina de color negra (un per cada infant)
·
Ceres de color banc (una per infant).
|
|||||||||||||||||||||||||
Objectius
per aquesta activitat:
|
|||||||||||||||||||||||||
·
Representar la pròpia por.
o Reconèixer l’emoció de la por.
o Representar la por de forma gràfica utilitzant les arts plàstiques.
o Conèixer les pors del companys de classe.
o Expressar de forma oral les pròpies pors.
o Familiaritzar-se amb l’idea de que les pors canvien depenent de cada
persona.
|
|||||||||||||||||||||||||
Avaluació:
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
Activitat
: Ajudem al Victor!
|
Curs: P-4
|
||||||||||||||||||||||||
Tema:
Tristesa.
|
Durada: 50 minuts per grup (2 grups)
|
||||||||||||||||||||||||
Descripció de l’activitat:
|
|||||||||||||||||||||||||
A partir de la capsa de les
emocions i el titella Víctor amb la cara trista s'explica que el Victor està
molt trist perquè un dels seus amics de l'escola s'ha marxat i ja no podrà veure'l més.
Es pregunta els infant: Vosaltres esteu algunes vegades tristos?
quan? I què feu per posar-vos contents?
El acabar la conversa,
s'invita els infants ha pensar i donar idees per posar content el Víctor.
|
|||||||||||||||||||||||||
Distribució de l’ aula:
|
|||||||||||||||||||||||||
Aquesta
activitat és treballa amb mig grup. Primer és realitzarà amb el primer grup i
desprès amb el segon grup. L'espai de l'activitat serà el racó de l'assemblea
per parlar del Victor i trobar que fer per posar-li content.
|
|||||||||||||||||||||||||
Materials que es necessiten:
|
|||||||||||||||||||||||||
·
Capsa de les emocions.
·
Titella Victor.
·
Material fungible per si els infants volen oferir el
titelles un dibuix o alguna creació pròpia.
|
|||||||||||||||||||||||||
Objectius
per aquesta activitat:
|
|||||||||||||||||||||||||
·
Treballar la tristesa.
o Reconèixer l’emoció de la tristesa.
o Representar la tristesa de forma oral.
o Explicar de forma oral quines són les coses que ens entristeixen.
o Buscar solucions per gestionar la tristesa i ajudar als altres a no
estar tristos.
o Aprendre a buscar estratègies per gestionar la tristesa i poder
superar-la poc a poc.
|
|||||||||||||||||||||||||
Avaluació:
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
Activitat
: Controlem la ràbia!
|
Curs: P-4
|
||||||||||||||||||||
Tema:
Ira, ràbia, relaxació.
|
Durada: 1hora.
|
||||||||||||||||||||
Descripció de l’activitat:
|
|||||||||||||||||||||
A partir de la capsa de les
emocions surt el Víctor molt enfadat perquè un dels seus amics no volia
compartir amb ell les joguines. La mestra parla de com ens enfadem quant no
volen jugar amb ells, que fem, etc. i Pregunta: Què feu quant os enfadeu? os agrada enfadar-vos?... Es visualitza
un capítol del Doraimon. La mestra va indicant quan va apareixen algun dels
personatges enfadat. Al acabar la visualització del vídeo, la mestra proposa
seguir unes tècniques de relaxació que serviran per gestionar les nostres
ràbies i actuar d'una forma més agradable.
·
Respirar i inspirar.
·
Contar mentalment fins a 10 al mateix moment que respirem
profundament.
·
Tancar els ulls i deixa la ment en blanc.
·
Pensar en coses agradables.
|
|||||||||||||||||||||
Distribució de l’ aula:
|
|||||||||||||||||||||
Sala ample amb projector.
|
|||||||||||||||||||||
Materials que es necessiten:
|
|||||||||||||||||||||
·
La capsa de les emocions
·
titella Víctor
·
Reproductor de vídeo (projector, ordinador, etc.)
·
Vídeo https://www.youtube.com/watch?v=mKZSV-jAfKQ
|
|||||||||||||||||||||
Objectius
per aquesta activitat:
|
|||||||||||||||||||||
·
Treballar la ràbia.
o Reconèixer l’emoció de la ràbia.
o Saber reconèixer quines són les coses que ens enfaden.
o Explicar de forma oral quines són les actituds que prenem al
enfadar-nos i quines actuacions realitzem.
o Aprendre tècniques per gestionar la ràbia i relaxar-nos en moments
determinats.
|
|||||||||||||||||||||
Avaluació:
|
|||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||
Activitat de síntesi:
Activitat
: Ordenem les
emocions!
|
Curs: P-4
|
||||||||||||||||
Tema:
Síntesi de les emocions treballades
|
Durada: 1h 30 min.
|
||||||||||||||||
Descripció de l’activitat:
|
|||||||||||||||||
  L'activitat s'inicia
amb la capsa de les emocions, el titella Victor i un convidat especial. Un
amic del Víctor " el monstre Frederic". El Víctor ens diu que el
seu amic s'ha fet un embolic amb les emocions i que ha veure si el podem
ajudar. El Víctor diu que per ajudar-li podríem posar cada emoció a un pot de
vidre i regalar-li. Així ajudar el seu amic Frederic per recordar cada
emoció. Però perquè sigui més vistos pel seu amic anem a ficar cada emoció en
un pot d'un color determinat. És a dir, relacionarem les 4 emocions
treballades amb 4 colors.
·
Blau la tristesa.
·
Vermell la ràbia.
·
Groc l'alegria
·
Por el negre.
Un cop s'ha parlat dels colors
i les emocions que relacionem cada infant anirà a seure a la seva cadira i
cada grup de taules escollirà quina vol treballar. Ficaran en el pot ple
d'aigua paper de seda del color que treballen i pintaran el monstre amb el
color corresponent de la seva emoció. Per tant, com a cada taula hi ha 6
infants. Hi haurà un pot del color per taula i 6 dibuixos pintats per cada
emoció.
Cada grup de taules haurà de
fer una llista de què fem quan sentim cada emoció.
(Llenas, 2012)
|
|||||||||||||||||
Distribució de l’ aula:
|
|||||||||||||||||
Primer en l'assemblea i desprès cada infant a la seva taula i cadira
corresponent.
|
|||||||||||||||||
Materials que es necessiten:
|
|||||||||||||||||
·
Capsa de les emocions.
·
titella Víctor.
·
Monstre Frederic.
·
Pots de vidre.
·
Aigua.
·
Paper de seda.
·
Etiqueta per els pots.
·
Fotocopia del monstre de colors. (Annex 1)
·
Llapis de color groc, vermell, negre i blau.
|
|||||||||||||||||
Objectius
per aquesta activitat:
|
|||||||||||||||||
·
Repassar les emocions bàsiques
treballades .
o Relacionar cada emoció amb un color determinat.
o Representar de forma gràfica una emoció en concret a través del
treball dels colors.
|
|||||||||||||||||
Avaluació:
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
