Tema/equip:
|
El dol. El dol davant
la mort. Mans unides.
|
Característiques:
|
El dol es el procés que necessita d’un temps i
d’un espai per assimilar la pèrdua de un ser estimat. Davant de la mort es el
buit o el dolor que fa aquesta pèrdua. Per comunicar els infant la mort es
important dir els infants que la mort es universal (en algun moment podem
morir), que es més comú la mort entre persones malaltes o velles i que entre
joves es menys comú. No s’ha d’enganyar el infant sobre la mort, s’ha de dir
que a mort i no que pot tornar. S’ha de dir que el seu cos a deixat de
funcionar, no que s’han dormir per evitar que tinguin por a dormir, a la nit,
etc. S’ha de deixar clar que s’han de expressar els seves emocions davant la
mort, que no s’han d’ocultar.
Fases del dol: no tothom passa per aquestes
fases, es un procés individual:
-
Negació.
-
Ràbia.
-
Tristesa.
-
Acceptació.
El dol als 2- 5 anys.
Els infants els hi costa aquest concepte
d’universal, ja que , es una etapa egocèntrica, i li costa veure que tothom
pot morir, a partir dels 5 anys comença a relacionar la mort amb la vellesa i
la malaltia, i entenc que la mort es la separació i que dona tristesa.
Davant la mort hi ha moltes reaccions diverses,
per això es important saber quines reaccions poden haver davant la mort.
(baix rendiment escolar, apatia, por a al abandonament, interès per la mort,
tristesa, negació, emoció a traves del joc, vergonya, conductes agressives,
etc.)
|
Estratègies educatives:
|
S’ha de tenir consciència i saber com
treballar-lo, es un tema que es te al dia a dia del infant i del adult, i com
es un tema que no coneixen molt bé tenen un desig de saber. El paper del
mestre es molt important i s’ha de donar tota la informació necessària per no
tenir inseguretats.
-
El
tema normalment surt a partir de qüestions i s’han de tenir respostes.
-
S’ha
de compartir sentiments i emocions.
-
Donar
informació necessària.
-
Utilitzar
les paraules de forma natural.
-
Evitar
eufemismes.
-
Ajudar
a expressar sentiments.
-
Seguir
amb la rutina diària
-
Donar
tems d’assimilació.
-
Donar
seguretat i confiança.
Recursos
contes, el dibuix, les rutines, els contes, acompanyament:
Exemple
de contes: el nen dels estels, consejos
para ninos ante el signficado de la muerte.
www.alfinlibros.com i
xtec el racó del TEI el dol del infant.
|
Consideracions/Reflexions
:
|
Punts forts:
L'exposició
ha estat correcta, el tema a quedat molt clar
Punts febles:
L'exposició
ha estat massa teòric i poc pràctic.
|
Tema/equip:
|
Disfèmia Les Xuxes
|
Característiques:
|
La disfèmia o tartamudesa es un
trastorn que afecta el llenguatge i a la parla, fa referència al a fluïdesa i
el ritme de parlar i esta causat per diversos factors: genètic, psicosocial,
lingüístic, ambiental ,etc.
Hi ha de dos tipus: disfèmia
progressiva i disfèmia adquirida.
Signes d’alerta: repetició prolonga
de sons. Pauses impròpies de la parla, pronunciació incorrecta, utilització
sovint expressions com emmmm, ehhh, ummmmm....
Els comportaments mes habituals es
que habiten parlar i llegir en públic, intenten donar respostes curtes,
desprès el to sempre es monòton, etc.
|
Estratègies educatives:
|
Deixar parlar, no trenca la seva conversa,
evitar la paraula “ tartamudeig”, alhora de parlar transmetre amb la mirada
que tenim temps, que no hi ha pressa per contestar, etc.
|
Consideracions/Reflexions
:
|
Punts forts: Molt interresant fer que els receptors intervinguem
de forma directa a través de qüestions de com fer a l’aula: evitar burles,
que fer si comencen a tartamudejar, que faríeu per fomentar la seva
participació.
També molt bé el vídeo
que una especialista explica tècniques i la importància del tartamudeig.
Punts febles:
|
